Alimochaos
Alimochaos és un projecte musical liderat per Xavi i Uri, dos joves de 27 anys que, sense gaire bagatge musical, van connectar de manera espontània amb la rumba des de la seva vessant més visceral. Des d’aquell moment, van descobrir que les històries que volien explicar —la seva quotidianitat, les seves vivències, la seva identitat— prenien forma i força a través d’aquesta música.
Tot i que la rumba n’és el fil conductor, el seu so incorpora influències del flamenc, el son cubà, el soul i el blues, creant una fusió fresca i propera. La seva proposta no busca el virtuosisme ni la perfecció tècnica, sinó la sinceritat, la connexió amb el públic i la transmissió d’una emoció compartida. És música per al veí, per al barri, per a casa.
Alimochaos no neix per versionar, encara que gaudeixen interpretant temes d’altres. El seu objectiu és explicar la seva història, compartir la seva identitat i fer arribar la seva música a qualsevol persona que hagi viscut una experiència vital similar. Amb humilitat i honestedat, volen convertir la rumba en un canal de comunicació directe i proper.
Cançons
Membres
| Foto | Membre | Instrument |
|---|---|---|
|
Xavi Godoy
|
Guitarra i veu |
|
Oriol Pérez
|
Guitarra i veu |
|
Emma Portabella
|
Veu |
|
Alba Toro
|
Veu |
|
Antonio Fernández
|
Guitarra |
|
Genís Parareda
|
Percussió |
Més informació
La nostra música que neix de la barreja, del respecte mutu, de la voluntat de compartir i conviure; precisament neix a les zones de barris obrers de l'àrea metropolitana de Barcelona, on la diversitat d'identitats coexisteix, conviu i es barreja des de fa dècades. Aquesta música no cerca oferir respostes, sinó obrir preguntes, generar debat i fer pensar, sense que això suposi una amenaça per a ningú. Defensar allò que som no és imposar, és trobar la manera que tot funcioni i evolucioni millor, col·lectivament. Com diem nosaltres entre birres i bromes, la nostra identitat és la Rumba Metropolitana.
Aquesta Rumba Metropolitana és una actitud, una forma d'entendre la convivència als barris, als blocs de pisos, als instituts i als llocs de treball; és conciliació entre diferents, entre ideologies, costums i orígens, sense renunciar a la mateixa identitat. És el que passa quan t'asseus a la taula d'un bar amb gitanos, paios, immigrants, pijos, obrers, alternatius… i et sents en família.
És resistència dins la ciutat, on la identitat sovint es dilueix entre el turisme, el postureig i el ritme frenètic. És saber com estan els veïns del teu replà i saludar-los en passar pel seu costat.
