La corda fluixa

POP FOLK ROCK Youtube Instagram


Som un grup d'amics que han crescut junts des de ben menuts on em acabat format un grup de música propia amb aires pop folk rock. amb cançons engrescadores on mostrem la nostra forma de viure la vida on les circumstancies d'ellà sempre ens porten a seguir aprenent i avançant. en el nostre repertori podràs trobar cançons en català i castella.



Les votacions han acabat, mira la posició al rànquing











Membre Instrument
albert canal Veu i guitarra
Oriol Moner Veu Guitarra Banjo Piano
Jordi Canal Guitarra i Veus
Eduard Bosom Baix
Tito Ripoll Bateria i veus

MIRANT ENDINS

 

Vinc d’un món,

on la incertesa es viu com un mal son,

on no està bé plorar en els dies bons,

com si el dolor fos un càstig diví

 

Vinc d’un món

on volem tot sense que ens costi res,

que sigui guapo i cada dia més,

fent que el plaer sigui l' únic camí.


Que quan més m' hi trenco el cap més mal em faig

Aprenent a no saber puc descansar.


Que les penes venen, van,

i em fan sentir viu si les vaig abraçant,

mirant endins.


Vinc d' un món

on es tracta de sentir

la bellesa d'estar viu,

que estem vius.


sóc d' un món

on la pluja es fa estimar,

quan sabem el bé que ens fa,

ella i el sol em fan feliç.


Vinc d' un món,

on l' esperança ens fa tirar endavant

passant de llarg moments que són veritat,

que són veritat!


No tinc la vida que m' espero

quan m' espero que em doni la vida,

que les coses boniques

venen quan hem “apretat” a la ferida


Mirant endins, mirant endins

trobem l' essència del que som,

on no ens cal res per seguir aquí.


Vinc d' un món

on la incertesa es viu com un malson

on no està bé plorar els dies bons

com si el dolor fos un càstig diví.



NO PASSA RES

 

Decidir el que vull en tot moment,

no sempre em fa content, 

però és el que em fa ballar.

 

La partida és una vida més,

si la jugo conscient,

res em pot fer amoïnar.

 

Voldria dir-te que la mort no és cap final,

i que la vida sempre avança amb temporal.

 

Totes les mentides que hem pensat,

ens fan veure que estem caminant

sense saber, que no passa res.

 

Les carícies que et pugui donar,

no les penso guardar,

són el que ens fa més grans.

 

Si esperem trobar la direcció

que ens porti a un món millor,

ja l'estem enfonsant.

 

Voldria dir-te que la mort no és cap final,

i que la vida sempre avança amb temporal.

 

Totes les mentides que hem pensat,

ens fan veure que estem caminant

sense saber.. 

 

No importa si ets aquí,

fugint del que has passat.

Ara que em sents et dic

que sóc al teu costat,

que pots ser lliure, lliure i viure. 

 

Cada moment es viu

no com l'havíem pensat. 

La realitat s'escriu,

pas ferm el caminar,

amb plors i riures, riure i viure.

 

No passa res… i que no passa res…!



ÉS MOMENT PER ESTAR AQUÍ MATEIX

 

Crec que ningú en aquesta terra

mai ha arribat prou lluny,

I sé que tot és un reflexe

i que m’agrades tu.

 

Surt, que a mi m’agrada caminar

amb la teva esquena al meu davant

I agafar-te dels cabells,

sonen sirenes de combat.

 

Torno a la pols,

n’he tingut prou de ser qui soc.

Penso seguir

desmuntant tots els teus malsons.

 

No estàs,

deixa-ho que aquí tot es passa

volant

l’ara es l’únic que ens abraça.

És moment per estar aquí mateix.

 

El món no és una esfera

que s’espera als teus peus

No cal que et donis pressa,

només tanca els ulls si no ho veus.

Junts fem que la bellesa sigui en tot el que fem.

És moment per estar aquí mateix.

 

Quan som amor,

les penes ballen al teu plor,

Com la tardor

tenyeix les fulles de colors.

 

Res és millor ni pitjor, ni que res ni que tot,

ni que sempre ni mai;

que bonic veure la teva il·lusió

i la meva quan veig que t’apropes en banyador.

 

No estàs,

deixa-ho que aquí tot es passa

volant

l’ara es l’únic que ens abraça.

És moment per estar aquí mateix.

 

El món no és una esfera

que s’espera als teus peus

No cal que et donis pressa,

només tanca els ulls si no ho veus.

Junts fem que la bellesa sigui en tot el que fem.

És moment per estar aquí mateix.


MÉS VIUS QUE MAI


Surt del pou, carrega el cor

i abraça’t fort, a allò que et fa por.

Cos a cos una lluita entre iguals     

I, qui sap, potser així no fa tan mal

 

I ens posarem drets,

ens riurem dels que ens fan plorar

somiarem en un món

que sigui millor.

I cridem ben alt

que el present encara s’ho val

i ara estem més estem vius,

més vus que mai!

 

Treu el mal, que tens dins,

juga amb tot el que et passa

quan sets t’apagues

i et fas tan petit.

Somriu a la vida i acostat allò que et fa feliç,

que et fa feliç!

 

Es moments per estar vius

De cridar ben fort,

que no ens han vençut.

De “disfrutar” de total que tenim,

de digerir el que sempre ens fa patir

 

I ens posarem drets,

ens riurem dels que ens fan plorar

somiarem en un món

que sigui millor.

I cridem ben alt

que el present encara s’ho val

i ara estem més estem vius,

més vus que mai!

 

Treu el mal, que tens dins,

juga amb tot el que et passa

quan sets t’apagues

i et fas tan petit.

Somriu a la vida i acostat allò que et fa feliç,

que et fa feliç!.


AMB TU S’ESTÀ MOLT BÉ, (FENT PASSETES)



Fent passetes com si res,

si tu em deixes en faig tres.

No m'importa el que hem passat

quan et miro i et tinc el davant,

tot se' m passa pel cap.

 

Per jugar a ser un gran “liante”

primer m'haig de deslligar

de les teves giradetes

que m'atrapen i no en puc marxar,

cercles que es van tocant.

 

Que els obstacles tinguin forma d'oportunitat,

obre ja les ales i aprèn a volar. 

 

I ara oi oi oi Que bé!

El que vulgui ja ho faré. 

Només em queda trepitjar

tota la merda que he passat.

Anar avançant sense amagar

tot el que sento en un calaix,

res no m'espanta.

Ja res no m'espanta. 

 

Creure en tot és creure en res,

sigui simple o bé complex.

El que importa és cap on vaig

sigui en bambes o del tot descalç,

la qüestió és anar tirant. 

 

Si combino amb el que sents

és l'únic que em fa content.

Vaig perdent hores de son

mentre busco el somni que em mou,

i sempre porta el teu nom. 

 

Que els obstacles tinguin forma d'oportunitat.

Obra ja les ales i aprèn a volar. 

 

I ara oi oi oi que bé!

El que vulgui ja ho faré.

Només em queda trepitjar

tota la merda que he passat,

anar avançant sense amagar

tot el que sento en un calaix,

res no m'espanta. 

 

I ara oi oi oi que bé!

Que així amb tu s'està molt bé,

trencar fronteres dintre el cor,

aconseguir ser junts més forts. Anar avançant sense amagar

tot el que sento en un calaix,

res no m'espanta, ja res no m'espanta.